_DSF4378_RPaula Valls presenta I AM (Satélite K, 2018), el seu primer treball de llarga durada, produït per David Soler. Un treball més intimista i despullat on els silencis també parlen, en un registre diferent al del seu impressionant EP debut Black and White, (RGB Suports, 2016).

Si Black and White va ser un primer pas cap a la professionalització, un experiment on explicava històries d’altres, I AM, completament dirigit per ella, és un treball on Paula Valls (Manlleu, 1999) s’atreveix a parlar d’experiènces pròpies i vivències recents, de sentir-se perduda i no trobar-se, de moments difícils i de canvis, i d’haver de prendre decisions importants – un reflex de la seva accelerada evolució personal, en un to molts cops trist, ple de comiats, però sempre, encara que sigui només una mica, amb esperança. Aquesta és la seva carta de presentació on es mostra tal com és.

Cançons com “Monsters”, on mira el món adult des del punt de vista d’un nen petit que veu monstres, o “Days” (cal destacar la col·laboració amb el novaiorquès Jonah Smith en un preciós duet) ens recorda -i es recorda- que la vida no pot ser sempre fàcil. També mira cap enfora a la crítica “About Someone”, en la qual reflexiona sobre l’egocentrisme de la nostra societat actual, que cal denunciar i canviar. S’hi inclouen dues cançons en català: la primera, “Cançó de bressol”, nascuda arran de la mort del seu avi, havia de ser una cançó sense títol i parla de la soledat i la mort, però amb un missatge amb molta llum: no estem sols. La segona, el bonus track del disc, “Que tinguem sort”, un duet amb ella mateixa (amb 9 i 19 anys) és un regal per tota la gent que l’ha recolzat sempre.

I AM podria haver arribat directament dels Estats Units: música negra (soul, blues i jazz) i el folk més americans s’entrellacen amb la influència clau que l’estil del productor Joe Henry ha tingut en la Paula des de ben petita, en una gravació feta amb una clara intenció orgànica. En tot el procés s’ha rodejat d’un equip que l’ha acompanyat mentre feia el seu propi camí, i el resultat ha estat un disc viu i gens quadrat que beu de l’espontaneïtat i la improvisació a l’estudi, on les cançons han marcat les pautes, on s’ha primat l’autenticitat per sobre de la perfecció, com en
un directe.


Agenda

  • Event no disponible
AEC v1.0.4